no veig la línia
no hi ha límits
no trobo la foscor
em desvesteixo del teu cos
construeixo el caos, sóc el caos
treva en els ulls
la tempesta em creua per dins
les fulles sobre el riu m’ofeguen
el fred em crema els llavis
camino cap a la muntanya
porto la ferida als ulls
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
…aquesta llum
ResponderEliminarque es cola entre els espais
que deixa la veneciana persiana
franquejant la teva estada,
ascendeix lentament
albirant el teu cos,
pur caos a les meves mans
la meva boca
l’endurida ploma
escrivint sobre el plec dels teus llavis
fulles humitejades de gamma
vorejant més enllà
del pòrtic de la mitja lluna
platejada en l’entreacte
de la llum.....
Inqüestionable.