em dilueixo
el teu cos nu sobre l’herba
el sol escalfa les pedres del riu
el vent és suau
tinc el silenci enganxat als dits
les mans, les meves mans són eternes
em dilueixo dins teu
Des de la descoberta del teu cos ancorat el teu rostre sota l’horitzó atalaio la teva molsa en tranquil mar arrissat l’ombra del meu dit traça, com a llapis, els teus ulls, el teu nas les ones del teus llavis els teus encesos pits el sotrac del teu sexe tot un mar de sensacions.
T’estranyo sense tenir-te sense oblidar-te sentint-te quan camines cap al meu murmuri diluint-me dins de tu.
Des de la descoberta del teu cos
ResponderEliminarancorat el teu rostre sota l’horitzó
atalaio la teva molsa en tranquil mar arrissat
l’ombra del meu dit traça, com a llapis,
els teus ulls, el teu nas
les ones del teus llavis
els teus encesos pits
el sotrac del teu sexe
tot un mar de sensacions.
T’estranyo sense tenir-te
sense oblidar-te
sentint-te quan camines
cap al meu murmuri
diluint-me dins de tu.