Tendresa

et cercaré a la nit

quan torni la foscor

t’esperaré desperta

et donaré la ma

et guardaré les pedres

deixarem les sabates a la porta

sortiré fora de mi

no seré, si no sóc tu

trobaré els teus ulls

ens mirarem en silenci

hi haurà calma

et dormiràs entre els meus braços

dins la casa de la pluja

no et deixaré caure