Enyor

quan tanquis els ulls

oberts de bat a bat

recordam folla, boja d’amor

Buidor

tanco els ulls

sento les pedres com s’enfonsen 

fràgils i lentes dins l'aigua
no puc somiar

Nu

ensenyem-nos les ferides

les agulles dins els ulls

amaguem-nos sota els llençols de pedra

tinguem por dels trons i dels llamps

abracem-nos

fem tremolar la pluja

que la terra, els camps i els boscos facin olor a tu

que la tempesta ens despulli per dins

estimem-nos

Caminant

sobre l’herba

un corriol de roselles

tinc fred als ulls

no puc tocar les flors

el camí segueix

s’endinsa dins del bosc

Abril

jo visc dins la pluja

dins uns ulls de tardor

tu ets tempesta

trista i ferotge