Contundència

vull la teva mirada fràgil,
vull que trenquis pedres amb la teva mirada fràgil,
les meves pedres

dolor

buscar el teus ulls en uns altres
i que el meu blau es torni gel
i sentir la buidor
i morir en la mirada

Hivern

Tinc por de la tempesta.
Sóc de fusta
quan no em mires.

Tempesta

Pluja,
el mar es buida humil,
dolçament tràgic.
Llum de Truffaut al cel.
El vent infla els nostres impermeables blaus,
caminem per la sorra,
els peus humits,
la teva mirada tan freda.

Poetto

La fada de les petxines
s’amaga dins dels fulls del diari,
acarona el sobret del sucre del cafè.
No tinc plans per avui,
potser, atrapar-li la mirada
dins del cau de la cullera.

Cagliari

La pluja cau.
Els cafès són lents i suaus.
Juguem a amagar paraules
en tovallons de paper.
Somrius.

Dins la nit

Fugir dintre teu,
perdre’s, no pensar,
en els dies de pluja,
quan fa fred a la paret del sol