Donanúvol

quan arriba la tempesta

entra dins la pluja

s'atansa a poc a poc

fa emmudir les pedres

per un instant,

torna a fer tendresa dins de la foscor

                                             

Instant

de matinada

abraço el teu cos nu

no et penso

sento, et sento en  el teu esglai

la pluja ho arrossegua tot

Enyor

quan tanquis els ulls

oberts de bat a bat

recordam folla, boja d’amor