Hivern

Tinc por de la tempesta.
Sóc de fusta
quan no em mires.

Tempesta

Pluja,
el mar es buida humil,
dolçament tràgic.
Llum de Truffaut al cel.
El vent infla els nostres impermeables blaus,
caminem per la sorra,
els peus humits,
la teva mirada tan freda.

Poetto

La fada de les petxines
s’amaga dins dels fulls del diari,
acarona el sobret del sucre del cafè.
No tinc plans per avui,
potser, atrapar-li la mirada
dins del cau de la cullera.